Només utilitzem cookies pròpies i analítiques amb l'única finalitat de millorar la nostra pàgina web.
OK | Més informació
X
ca | es

Benvinguts

nova web responsive

INICI

Deixant a un costat hipotètiques receptes culinàries de l'antic Egipte o bé, misterioses fórmules d'ofrenes als déus, bé per a ungüents de la primitiva farmacopea, o per a l'obtenció de al-lucinògens, la primera notícia sobre els bolets ens arriba de la Mitologia hel-lènica sobre la llegenda de l'heroi grec Perseo qui al matar sense pretendre'l al seu avi Acrisio, mogut pel remordiment va voler intercanviar el seu regne amb el de Megapente. Durant el camí, esgotat i assedegat sort va tenir de l'aigua que va poder beure emmagatzemada en el barret d'un bolet de regular dimensió.

Per a commemorar l'esdeveniment va fundar una ciutat que va cridar Miceba que en grec significa fong (mykés), d'aquí deriva la paraula Micologia. El terme fong deriva de 'fungus' que significa portadors de mort a causa de la toxicitat de nombrosos bolets.

El gust pels bolets va existir per descomptat al món romà, així els fongs són esmentats pràcticament en totes les cultures des de l'època imperial fins el Renaixement és no obstant això durant el segle XVIII quan es van iniciar veritablement les classificacions científiques a través del francès Pierre Bulliard i l'italià Pier Antonio Michelli considerats els pares de la Micologia, tasca que van continuar Lucien Quélet, Elías Fries,...

Què són

Els fongs són un grup d'organismes que de sempre s'havien inclòs en el món dels vegetals, però que actualment es consideren com un regne independent  per les seves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesis, molts no tenen cel·lulosa en la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és el glicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores.

Les espores són cèl·lules reproductores envoltades d'unes capes que les permeten resistir condicions molt desfavorables de temperatura i humitat, però que  quan les condicions són bones germinen  i originen un nou individu. 

Quan arriba l'època de la reproducció formen cossos reproductors anomenats esporangis, on es formaran les espores. Els fongs  viuen sempre de matèria orgànica, ja sigui procedent d'organismes vius (fongs paràsits) o de restes d'organismes (fongs sapròfits).
Veure parts d'un fong

Parts d'un fong

  1. Cap
  2. Anell
  3. Himeni
  4. Peu
  5. Volva
  6. Miceli

Tipus de bolets

Afil·loforals

Aquests són fongs llenyosos que en la major part creixen en forma de crosta... [+]

Afil·loforals

Aquests són fongs llenyosos que en la major part creixen en forma de crosta.
Són fongs amb el himeni format per porus, tubs, aculis, plecs o llisos.

Agaricals

Els agaricals són un ordre de la classe dels basidiomicets que inclouen algunes... [+]

Agaricals

Els agaricals són un ordre de la classe dels basidiomicets que inclouen algunes de les espècies més familiars de bolets.
Els bolets d'aquest ordre són carnosos, putrescibles, de carn homogènia, amb la superfície fèrtil situada sobre làmines protegides per un barret sostingut per una cama central.
Les agaricals recullen unes 4.000 espècies, una quarta part dels basidiomicets coneguts.

Ascomicets

Les hifes d'aquests fongs tenen les cèl·lules separades per les seves membranes... [+]

Ascomicets

Les hifes d'aquests fongs tenen les cèl·lules separades per les seves membranes, encara que poden presentar un orifici que les comuniqui.
Els més coneguts són els llevats, responsables dels processos de fermentació del pa de les begudes alcohòliques, les floridures verdes, les tòfones (trufas en castellà) molt apreciades en gastronomia, i les múrgoles, uns bolets en forma de rusc (en castellà se'n diu colmenillas) i que surten per primavera.

Boletals

Ordre de basidiomicets himenomicets integrat per fongs de carpòfor carnós... [+]

Boletals

Ordre de basidiomicets himenomicets integrat per fongs de carpòfor carnós, amb les làmines generalment anastomitzades que formen una capa de tubs separable, encara que existeixen bolets d'aquest ordre amb himeni laminat com el Gonphidius o el Paxilus.

Gasteromicets

Ordre de basidiomicets amb cossos esporífers més o menys indehiscents... [+]

Gasteromicets

Ordre de basidiomicets amb cossos esporífers més o menys indehiscents, els quals consten de peridi i de gleva. El himeni està tancat dins un basidiocarp i mai queda al descobert.

Heterobasidiomicets

La classe Heterobasidiomicets (Heterobasidiomycetes) és una divisió... [+]

Heterobasidiomicets

La classe Heterobasidiomicets (Heterobasidiomycetes) és una divisió taxonòmica composta per fongs gelatinosos de la subdivisió Hymenomycotina de la divisió Basidiomycota, al regne dels fongs.

Russulals

Grup format pels gèneres Lactarius i Russula. Els primers segreguen... [+]

Russulals

Grup format pels gèneres Lactarius i Russula. Els primers segreguen un làtex al tallar-los i tots dos tenen la carn esmicoladissa.
Les blaves i els esclata-sangs pertanyen a aquest grup .